NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE LA RIBA

Espectacular fotografia aèria de la Riba. A la part superior dreta de la imatge es veu la llera del riu Brugent en el seu tram final, just abans de desembocar al Francolí als peus de la població. El Francolí apareix més o menys al centre, a la part inferior de la fotografia. Després de travessar l’Estret de la Riba, recull les aigües del Brugent i discorre pels peus del poble, obrint-se pas pel congost fins a sortir al Camp de Tarragona. En aquest minúscul i tortuós tros de territori hi convergeixen diverses vies de comunicació: La carretera C-240 de Salou a Ponts La via del tren de Lleida-Barcelona, que hi passa en paral·lel Els dos túnels de l’AVE que travessen el Puig Cabrer (en primer terme) i el Puig de Mar (en segon terme), en direcció a l’estació del Camp de Tarragona

La fabricació del paper als segles XVIII i XIX era un procés manual i dur. Es partia sobretot de draps vells, palla i espart, que es trinxaven gràcies a la força hidràulica. Les premses servien per escorrer l’aigua i també per a les darreres operacions d’embalatge del producte. El mall satinador, mogut també per la força de l’aigua, s’utilitzava per satinar el paper i deixar-lo fi, especialment el destí a l’escriptura. Des de l’obrador, situat a la planta baixa o al soterrani, s’havia de pujar el paper acabat de formar i encara humit fins als pisos superiors, anomenats miradors. Allà, mitjançant un sistema de cordes, s’estenien els fulls perquè s’assequessin. Tot aquest procés es va anar millorant amb la incorporació de nova maquinària que, a més d’augmentar la producció i la qualitat del paper, també reduïa les despeses de personal. Amb l’arribada de l’electricitat a principis del segle XX i la millora de les comunicacions, els vells molins hidràulics van anar desapareixent i van ...

Al número 4 de la Revista Catalana de Geografia  (octubre-novembre-desembre 1978), en un número especial dedicat a Josep Iglésies i Fort, es va publicar un treball molt interessant d’E.H.G. Dobby titulat Energia hidràulica i economia de la Riba (Catalunya, Espanya). Un cas excepcional de la indústria catalana . Aquest estudi havia estat publicat originalment l’octubre de 1937 a la revista nord-americana Economic Geography (Vol. 13, No. 4, pàgines 413-424). La revista Economic Geography va ser fundada l’any 1925 per la Clark University de Worcester, Massachusetts (Estats Units). Podeu consultar el text complet a través d’aquests enllaços: Versió a la Societat Catalana de Geografia Referència a JSTOR Cli queu per llegir el text complert

MOLINS HIDRÀULICS AL RIU BRUGENT El riu Brugent, des del seu naixement fins a l'aiguabarreig amb el Francolí als peus de la Riba, va ser aprofitat durant segles per moure molins paperers. L'abundància d'aigua i el desnivell del terreny van permetre instal·lar una successió de molins que aprofitaren la força hidràulica. Aquest itinerari us proposa conèixer els molins situats al llarg del Brugent, molts dels quals van tenir una activitat important durant els segles XVIII i XIX. Per començar el recorregut detallat dels molins del Brugent, cliqueu aquí: Per començar l'itinerari cliqueu aquí

EN EL RECORD LA FONT DEL MAS En la riuada del 10 d’octubre de 1994 vàrem perdre un patrimoni valuosíssim que mai es podrà valorar en la seva justa mesura. La Riba comptava amb indrets d’una gran bellesa, vora dels rius Brugent i Francolí, que convidaven al passeig i al gaudi d’uns moments de serenor a l’ombra d’arbres centenaris. Un d’aquests llocs que més trobo a faltar és la Font del Mas. Quants moments entranyables de les nostres vides guardava aquell indret que l’aigua ens arrabassà i que no s’ha tornat a reconstruir, tot i que la font primigènia continua rajant per les tres canelles. A l’estiu era un dels llocs més freqüentats per visitants que venien a passar-hi el jorn. A la plaça de la font hi havia uns vells plataners amb unes soques enormes i unes arrels que eixien per sobre el terra. La vella font, amb els incansables dolls rajant dia i nit, i la Font de la Cova, que l’entitat Amics de la Riba va adecentar amb tant d’encert, formaven un conjunt únic. Josep Iglésies, en...

Si voleu podem fer un tomb pel poble, entre fotografies antigues i mostrant-vos tal com és la Riba l'any 2008. Per fer el tomb cliqueu aquí

MOLINS HIDRÀULICS A LA RIBA I AL FRANCOLÍ Dins del poble de la Riba es van construir nombrosos molins paperers que aprofitaren el fort desnivell de la muntanya. L’aigua, canalitzada mitjançant sèquies i rescloses, baixava d’un molí a l’altre generant l’energia necessària per moure les rodes hidràuliques i les maces. Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, aquest sistema de molins en cascada va convertir la Riba en un dels centres paperers més importants de Catalunya. En aquest apartat trobareu informació sobre els molins situats: Dins del nucli urbà de la Riba A la vora del riu Francolí (dins o prop del terme municipal) Per conèixer l’itinerari detallat de cada molí, cliqueu aquí: Per començar l'itinerari cliqueu aquí

LES RIUADES La Riba, situada a l’aiguabarreig dels rius Brugent i Francolí, ha patit al llarg de la història diverses riuades importants. Els anys més recordats són 1792, 1850, 1874, 1930 i 1994, tot i que n’hi va haver d’altres de les quals no se’n conserven gaire dades. Aquestes avingudes sobtades van afectar especialment els molins i les construccions situades a prop dels rius, demostrant fins a quin punt l’aigua, que donava vida a la indústria paperera, també podia ser una amenaça. La riuada del 10 d’octubre de 1994 va ser especialment virulenta. Per primera vegada a la història es van poder filmar les imatges de la força de l’aigua quan els dos rius es junten als peus del poble. Per conèixer més detalls sobre les riuades de la Riba, cliqueu aquí: P er a més informació sobre RIUADES cliqueu aquí

Com a tots els pobles de Catalunya, la Riba també té una col·lecció de Goigs que es cantaven en les festes dedicades als seus patrons, copatrons i a la Mare de Déu de les dues ermites que hi havia dins el terme. El goig més antic del qual tenim notícia —tot i que no se n’ha trobat mai cap exemplar— són els que es cantaven a la Mare de Déu del Roser, venerada a l’ermita que hi havia hagut al final del carrer del Roser. En sabem l’existència gràcies a un article del llavors canonge Isidre Gomà i Tomàs publicat al Brugent número 6 de l’any 1920, titulat «De l’aigua, que Déu ens dó». Hi escrivia el següent: «El ribatà que escriu aquestes ratlles posseeix un gravat al coure, del segle XVIII, que servia per a la impressió dels Goigs de la Mare de Déu del Roser, quina Santa Imatge es venerava a l’ermita que hi havia on hi ha avui el carrer del Roser. En aquesta tauleta, d’uns vuit per catorze centímetres, s’hi veu reproduït el poble, amb pocs edificis, dos o tres saltants d’aigua, amb les ...

Josep Serra i Farré, va nèixer a la Riba el 26 de desembre de 1868. Gran patriotra ribetà, es va estimar el seu poble tota la vida, i en el seu testament deixà ben manifest l'amor que sentia per la Riba. Es va casar el 19 de març de 1891 amb Concepció Hermano, el matrimoni va tenir una filla que se'ls va morir de ben petita. El 15 de desembre de 1921, Serra fou nomenat Fill Predilecte de la Riba. En Josep Serra va morir el 8 de gener de 1945 i fou enterrat en el cementiri Nou de Montjuïc. El dia 7 de gener de 1995, les seves despulles, juntament, amb les de la seva família van ser portades a la Riba, des de Barcelona, per ser enterrades al nostre cementiri on reposen des d'aquell dia. Aquest acte fou en ocasió del 50è aniversari de la seva mort. Per a més informació sobre la seva vida i obra podeu clicar sobre aquest vincle: Per a més informació sobre JOSEP SERRA cliqueu aquí

Isidre Gomà i Tomàs ( la Riba , Alt Camp 1869 - Toledo 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català. Fou el cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista. Biografia Va néixer en un ambient benestant. Va realitzar els seus estudis eclesiàstics als seminaris de Montblanc i Tarragona i després a València, on es doctorà en Filosofia, Dret Canònic i Teologia. Ordenat sacerdot el juny de 1895, ocupa el seu ministeri a Valls i Montbrió del Camp, per bé que la seva labor parroquial s'aturà quan el designaren professor del seminari de Tarragona. Després deixà la direcció del seminari i, nomenat canonge doctoral de la seu tarragonina, es consagrà preferentment al conreu de l'oratòria sagrada, en la quual va destacar com un dels conferenciants més eloqüents de la seva època. La major part de les conferències dictades en congressos i commemoracions catòliques van ser recopilades i van inspirar la redacció de nombroses obre...

Isidre Gomà i Civit la Riba, Alt Camp, 1917 - Barcelona, 2000 Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948), professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967), fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952). És autor d'un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (1966 i 1976) i d'un comentari al Magnificat (1982). Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988). (Extret de la Enciclopèdia Catalana) Per a més informació sobre I. GOMÀ i CIVIT premeu aquí

Josep Iglésies i Fort, fou un geògraf i historiador català que va néixer a Reus el 1902. Militant catalanista des de la joventut. Va estudiar dret i va dirigir la fabrica familiar a La Riba. El 1918 es va traslladar a Barcelona i durant la Generalitat republicana va col·laborar amb Palestra i en l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola organitzà a casa seva lectures poètiques clandestines entre 1946 i 1952. Com investigador va publicar els cens de població de moltes èpoques i va fer treballs de geografia agrícola i d'història, especialment de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a Terra Alta. Fou secretari de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Barcelona el 1986. Algunes de les seves obres: * Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (1929) * Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (193...

Industrial tintorer, polític i sindicalista.  La Riba, 16 de juliol de 1875 - Sabadell, 1949 Per a més informació sobre Joan Mora i Adsarà cliqueu aquí

L'Evarist Escudé i Ribera va néixer el 5 de gener de 1916 al barri de Sants de Barcelona. Des de petit estigué vinculat amb el poble de la Riba , que segons sentíem dir, per ell mateix, el poble li havia tornat la vida, ja què en aquell temps de vailet, no gaudia de bona salut. Aquest guariment que prodrigaren els nostres aires i les aigues del Brugent, li dotaren d'una estimació, tan gran vers la Riba , que el va acompanyar tota la seva vida. Va formar part de diverses entitats, de moltes activitats, entusiasta en qualsevol cosa que feia per la Riba , li fou reconegut pel nostre poble nomenat-l’ho Fill Adoptiu el 17 de març de 1988. L’Evarist va morir, a Barcelona, el 22 de febrer de l’any 2000. Per a més informació sobre EVARIST ESCUDÉ cliqueu aquí

Per a més informació sobre FRA IGNASI CARBÓ premeu aquí

En Ferran Gomà va néixer a la Riba l'any 1906. Fou un pintor autodidacte que treballà diferents camps dins de l'impressionisme, paisatge, bodegó, figura, interior, etc. L'any 1940 feia la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, va continuar fent-ho a diferents llocs i figurant a les Nacionals de Madrid i Barcelona. La seva obra és present en alguns museus espanyols i també a col·leccions particulars d'Amèrica. Ferran Gomà no va oblidar mai el seu poble nadiu i va portar els nostres paratges per arreu, com a homenatge de l'estimació que li tenia. Va morir l'any 2004.

PARE ROBERT DE LA RIBA (1912-1999) Caputxí, músic i fotògraf, que de seglar es deia Joan Sans i Balsells, nascut a La Riba de l’Alt Camp (Tarragona) el 5 de febrer de l’any 1912. El 1922 va iniciar estudis musicals a l’Escolania de la Mare de Déu de Pompeia i, ben aviat, quedà impressionat per l’orgue del Santuari. L’1 de novembre de 1935 fou ordenat sacerdot a Sarrià, de mans del Cardenal Vidal i Barraquer. L’any 1942 va inaugurar l’orgue de Pompeia que s’havia desmuntat i guardat a causa de la guerra civil. Entre 1946 i 1970 estigué al capdavant de la Capella de Música i l’Escolania de Pompeia i, amb iniciatives com les “Audicions sacres”, va convertir el Santuari en centre referent de la vida musical barcelonina. Com a organista, va oferir més de 400 concerts tant des de Pompeia com a diversos indrets de Catalunya, l’estat espanyol, Europa i Llatinoamerica. Va excel.lir, també, com a compositor i, en un altre ordre de coses, com a fotògraf. Va morir el 19 de febrer de 1999. L’any...

La MATY MONT, Matilde Moncusí i Peyrí (Artista de varietés) Sabadell 1919 - 1973. Era filla del ribetà Josep Moncusí i Gené i de Rosa Peyri i Pujol. Per saber quelcom més de la MATY MONT cliqueu aquí

Jesús Moncusí i Vallverdú (1947-1996), fill de la Riba, va treballar de la mà del millors directors, actors i actrius de tot l’estat espanyol, durant els deu últims anys, de la seva vida, en els quals es va obrir pas en el món de la perruqueria en el cinema. Va plasmar en moltíssimes instantànies els pentinats que va realitzar als actors i actrius més famosos d’Espanya, molt d'aquest material està dipositat a la nostra biblioteca per donació de la mare del Jesús la Maria Moncusí. Fotografies que plasmen el dia a dia darrere la càmera amb cares tan conegudes com: Victòria Abril, Charo López, Pastora Vega, Antoni Banderas, Carmen Maura, Bibi Andersen, Loles Leon, Pedro Almodovar, Àlex Casanova, Miguel Bosé, Paco Rabal i molts més. Va ser nominat sis vegades als premis Goya i l'última poc abans del seu traspàs per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto del director Agustín Díaz Yanes. Per a més informació sobre JESÚS MONCUSÍ cliqueu aquí

  Pere Calmet i Just, enginyer industrial i propietari del taller de cal Calmet (ubicat al molí del Manxes), va néixer a la Riba el 27 de setembre de 1881 i va morir a la mateixa vila el 20 de març de 1927, a l’edat de 45 anys. La seva mort tan jove va truncar una vida que de ben segur hauria estat plena de projectes. Va esmerçar molts esforços en el projecte del pantà del riu Brugent. Avui, tot aquest projecte es pot consultar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (ACAC), gràcies a la donació dels seus nets. Com a enginyer, va dirigir les obres de construcció de la bodega del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i va construir diverses màquines. Entre elles, va patentar una màquina per fabricar llumins. Per més informació  clicar aquí  

Ramon Roig i Ferré (la Riba, 23 de gener de 1849 – Barcelona, 1923) va ser un autor teatral en català, fill d’Andreu Roig i Camps, paperer de la Riba, i d’Esperança Ferré i Roca. Va escriure diverses obres dramàtiques i còmiques en un acte, entre les quals destaquen La Silueta de Riudoms , Telefonomanía , La tornada del hereu , L’home proposa… , Mort y venjansa i Lo primer fruit . La major part d’aquestes obres es conserven manuscrites a la Biblioteca de Catalunya. Tot i no ser una figura de gran renom nacional, la seva producció forma part del teatre català popular de finals del segle XIX i principis del XX. Per més informació clicar aquí

En Joan Maronda, que va néixer a Vilaverd, es veí de la Riba des de que es va casar. Durant anys va regentar la carnisseria del poble, junt amb la seva esposa Maria Martínez. Des de la seva jubilació fa peces d’artesania amb ossos de vedella. En la fotografia es pot veure la façana del Museu Biblioteca Josep Serra i Farré, feta amb aquesta tècnica. El Joan m'ha convidat moltes vegades a veure els treballs artístics que fa i que té curosament exposats en una habitació de la seva casa a tocar de la plaça Major. En aquesta altre fotografia se’l pot veure en ple procés artesà treballant l’ós de la vedella.

Fra Ignasi Carbó i Florensa (la Riba 1810, Palau d'Anglesola 1852), en un dietari, manuscrit, dels seus viatges que es conserva al Museu-Biblioteca Josep Serra i Farré, a la pàgina 34 hi podem llegir: Roma " Día 14 (de novembre de 1846) hermosísimo día – He oficiado en esta casa, aplicando la misa por los difuntos hermanos de la orden, que hoy era el día del aniversario. Por la tarde he ido vestido de Monje a la calle dei Pontifici y me he hecho retratar con hábito de Monje, al Degarrotipo ; me ha costado un duro y dos Real.Von ( reals de velló)" .

 

L'Ajuntament de la Riba va editar aquest ex-libris. No en se la data ni l'autor del dibuix. En ell hi ha elements al·legòrics a la indústria del paper.

 

 

 

El 14 d'agost de 1931 el suplement, de La Vanguardia, Notas gráficas - cuatro páginas publicava a la portada aquesta fotografia del carrer de Prades de la Riba. A la fotografia hi apareixen la família Figueres, dels quals actualment no hi ha cap descendent vivint al poble. En la fotografia el pare de família està assegut al portal de la casa mentre està teixint el seient d'una cadira i la seva dona guaita a la finestra. La fotografia portava el següent peu: Típico rincón de La Riba (Tarragona)