Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Font del Mas

POSTAL LA FONT DEL MAS

Imatge
HOMENATGE ALS ESTIUEJANTS DE LA RIBA Postal de la Font del Mas M’ha arribat a les mans aquesta bonica postal de la Riba, circulada l’11 de setembre de l’any 1957, on es pot veure l’esplendor de la Font del Mas. Ara que no la tenim, quan la trobem a faltar! A la Font del Mas, molts anys enrere, l’últim dia de la Festa Major d’estiu —conegut com el dia del Gos— els veïns hi anaven amb el dinar i s’hi passaven tot el dia. Durant molts anys hi passejaren les mares amb els fills, els enamorats, els avis i els joves... Tornarem a gaudir algun dia d’aquest racó de la Riba tan entranyable i deliciós com era la Font del Mas? Amb aquesta postal vull homenatjar tots els estiuejants que, principalment els anys 1950, 1960 i 1970, omplien la Riba els estius i li donaven molta vida. Tots els fills de la Riba que vam viure aquell ambient d'estiu recordem la plaça Major plena de gent, el carrer de la Font, la costa Baixa on hi havia la Residència, cal Felip i les moltes cases del po...

Un poble curull de fonts

Imatge
EN EL RECORD LA FONT DEL MAS En la riuada del 10 d’octubre de 1994 vàrem perdre un patrimoni valuosíssim que mai es podrà valorar en la seva justa mesura. La Riba comptava amb indrets d’una gran bellesa, vora dels rius Brugent i Francolí, que convidaven al passeig i al gaudi d’uns moments de serenor a l’ombra d’arbres centenaris. Un d’aquests llocs que més trobo a faltar és la Font del Mas. Quants moments entranyables de les nostres vides guardava aquell indret que l’aigua ens arrabassà i que no s’ha tornat a reconstruir, tot i que la font primigènia continua rajant per les tres canelles. A l’estiu era un dels llocs més freqüentats per visitants que venien a passar-hi el jorn. A la plaça de la font hi havia uns vells plataners amb unes soques enormes i unes arrels que eixien per sobre el terra. La vella font, amb els incansables dolls rajant dia i nit, i la Font de la Cova, que l’entitat Amics de la Riba va adecentar amb tant d’encert, formaven un conjunt únic. Josep Iglésies, en...