Fabricació del paper en els segles XVIII i XIX
La fabricació del paper als segles XVIII i XIX era un procés manual i dur. Es partia sobretot de draps vells, palla i espart, que es trinxaven gràcies a la força hidràulica. Les premses servien per escorrer l’aigua i també per a les darreres operacions d’embalatge del producte. El mall satinador, mogut també per la força de l’aigua, s’utilitzava per satinar el paper i deixar-lo fi, especialment el destí a l’escriptura.
Des de l’obrador, situat a la planta baixa o al soterrani, s’havia de pujar el paper acabat de formar i encara humit fins als pisos superiors, anomenats miradors. Allà, mitjançant un sistema de cordes, s’estenien els fulls perquè s’assequessin.
Tot aquest procés es va anar millorant amb la incorporació de nova maquinària que, a més d’augmentar la producció i la qualitat del paper, també reduïa les despeses de personal.
Amb l’arribada de l’electricitat a principis del segle XX i la millora de les comunicacions, els vells molins hidràulics van anar desapareixent i van donar pas a indústries més grans. En el cas de la Riba, una mateixa empresa va anar comprant els molins que es tancaven, i així va sorgir una indústria paperera més concentrada i moderna.