Un poble curull de fonts

EN EL RECORD LA FONT DEL MAS
En la riuada del 10 d'octubre de 1994, vàrem perdre un patrimoni valuosíssim que mai es podrà valorar en la seva justa mesura. La Riba comptava amb indrets d'una gran bellesa, vora dels rius Brugent i Francolí, que convidaven al passeig i al gaudi d'uns moments de serenor a l'ombra d'arbres centenaris. Un d'aquests llocs que més trobo a faltar és la font del Mas. Quants moments entranyables de les nostres vides guardava aquell indret que l'aigua ens arrabassà i no s'ha tornat a reconstruir, tot i que la font primigènia continua rajant per les tres canelles. A l'estiu era un dels llocs més freqüentats per visitants que venien a passar-hi el jorn. A la plaça de la font hi havia un vells plataners amb unes soques enormes i unes arrels que eixien per sobre el terra. La vella font amb els incansables dolls rajant dia i nit i la font de la Cova que l'entitat Amics de la Riba, amb tant d'encert hi va adecentar. Josep Iglésies en el seu llibre sobre els noms de lloc, publicat l'any 1953, a la pàgines 25 i 27 ens diu: "Avui caldria dir Fonts del Mas. Fa una trentena d'anys, el lloc era un joncar, immediat al riu Brugent. Hom sabia que l'aigua brollava per diversos indrets, però no era recollida. L'any 1929, l'entitat "Foment del poble de la Riba", va conduir-la i va construir una pica amb tres magnífics dolls i una placeta. L'any 1950 l'entitat "Amics de la Riba" va urbanitzat l'indret i, a més dels tres dolls anteriors, va disposar unes altres tres fonts independents." "La font de la Cova al grup de dolls de la font del Mas. S'independitza de les altres per rajar dins d'una balma, a la qual es davalla per uns graons. Bellament apariada amb bancs per l'entitat [Amics de la Riba]." Per accedir venint del poble, si hi havia una crescuda del riu s'havien d'utilitzar les passeres, que també son retingudes en les nostres memòries, potser perquè de petits les passàvem i tornàvem a passar tot jugant, encara que l'aigua del riu fos minsa. Immediatament al davant de les passeres hi havia el formós toll de la font del Mas, piscina natural en els dies caniculars d'estiu. En les fresques aigües d'aquest toll aprenguérem molts infants a nedar. També molt a prop del toll hi havia la pedra Relliscosa on els més menuts i gaudíem d'un tobogan natural que era la nostra distracció. Tot plegat un conjunt que caldria tornar a recuperar, tot urbanitzant-lo com s'havia fet en altres temps i de segur que aviat tornaria a ser freqüentat per la gent que li agrada de gaudir d'una agradable passejada per la natura.

                          Cliqueu per més informació