NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE LA RIBA

Aquest bloc recull la memòria i el patrimoni del poble. Exploreu el MENÚ o utilitzeu les ETIQUETES per trobar el que us interessa.

La vida associativa de la Riba és rica, diversa i molt activa gràcies a la implicació de veïns i veïnes de totes les edats. A continuació, faig un repàs de les diferents entitats que formen part del teixit social del municipi: Associació de Mares i Pares d'Alumnes Escola de La Riba (AMPA) Fundació: 1980 Activitat: Treballen per millorar la relació entre famílies, escola i professors per afavorir la formació dels alumnes. Organitzen activitats extraescolars, col·laboren en sortides, gestionen llibres i material, i donen vida a festes tan assenyalades com la Castanyada, el Caga Tió, Reis, Carnestoltes i la Festa de Fi de curs. Associació de Defensa Forestal "La Riba, Bosc i Vida" (ADF) Fundació: 1987 Activitat : Nascuda arran del greu incendi de 1986, s'encarrega de vetllar pel terme municipal mitjançant tasques de prevenció d'incendis, neteja i repoblació forestal. Club Ciclista La Riba Fundació: 1980 Què fan: Fomenten la pràctica del ciclis...

Al final del carrer del Roser de la Riba s'alçava l’antiga ermita homònima. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), el temple va ser saquejat per les tropes napoleòniques i la imatge de la Verge va desaparèixer. Posteriorment, amb la construcció de la línia ferroviària de Reus a Montblanc al seu pas per la Riba, l’ermita —que ja no s'utilitzava per al culte— va acabar sent enderrocada per permetre el pas de la via. El cardenal Gomà, en un article publicat a El Brugent el 30 de novembre de 1920, explicava que posseïa un gravat al coure del segle XVIII utilitzat per a la impressió dels goigs de la Mare de Déu del Roser. Tanmateix, no es té constància que se n'hagi conservat cap exemplar ni se sap del parador de la planxa original. D'altra banda, Josep Iglésies, en el seu llibre sobre la toponímia de la Riba, recull que cap a l’any 1923 la imatge de la Verge va aparèixer a l’interior d’una sèquia que discorre sota el paviment de la rectoria de la vila. La peça es tro...

Després d’anys de batallar, de valorar diferents ubicacions i de moltes vicissituds que han retardat el projecte, finalment la Riba disposa d’un museu dedicat a divulgar i preservar la història del paper. Està situat al Molí del Racó, al centre del poble i a tocar de la Plaça Major. Façana del molí del Racò Per més informació i visites podeu clicar aquí . Per contactar amb l'Oficina de Turisme de la Riba clicar aquí .

El dissabte dia 16 de setembre de 2023 es va inaugurar el  Centre d’Interpretació "els Camins de l’Aigua i el Paper" a l'antic molí paperer del Racó a prop de la Plaça Major . L’acte d’inauguració es va iniciar a les 11 h amb la rebuda de les autoritats a l’Ajuntament i signatura en el llibre d’honor del consistori i els posteriors parlaments i inauguració. Hi van assistir la diputada Carme Ferrer en representació de la presidenta de la Diputació, Àngel Xifré, delegat del Govern a Tarragona, Mateu Montserrat, president del Consell Comarcal de l’Alt Camp i Joan M. Sanahuja, president del Consorci Leader del camp. Àngel Xifré, delegat del Govern a Tarragona signant Carme Ferrer en representació de la presidenta de la Diputació signant Parlament de l'Alcalde de la Riba, Josep Fort Parlament de la directora del Museu Molí paperer de Capellades la Sra. Victòria Rabal, en un moment de la inauguració del Centre d'interpretació de la Riba.

HOMENATGE ALS ESTIUEJANTS DE LA RIBA Postal de la Font del Mas M’ha arribat a les mans aquesta bonica postal de la Riba, circulada l’11 de setembre de l’any 1957, on es pot veure l’esplendor de la Font del Mas. Ara que no la tenim, quan la trobem a faltar! A la Font del Mas, molts anys enrere, l’últim dia de la Festa Major d’estiu —conegut com el dia del Gos— els veïns hi anaven amb el dinar i s’hi passaven tot el dia. Durant molts anys hi passejaren les mares amb els fills, els enamorats, els avis i els joves... Tornarem a gaudir algun dia d’aquest racó de la Riba tan entranyable i deliciós com era la Font del Mas? Amb aquesta postal vull homenatjar tots els estiuejants que, principalment els anys 1950, 1960 i 1970, omplien la Riba els estius i li donaven molta vida. Tots els fills de la Riba que vam viure aquell ambient d'estiu recordem la plaça Major plena de gent, el carrer de la Font, la costa Baixa on hi havia la Residència, cal Felip i les moltes cases del po...

La revista El Brugent , en la represa democràtica —just quan s’havien constituït els primers ajuntaments democràtics l’any 1979—, va ser un agent de dinamisme per a la vida cultural de la Riba. El primer número, del gener de 1980, va donar el tret de sortida a una publicació que va durar vint anys. El maig de 2000, amb el número 190, es tancava tot un cicle informatiu al poble. Quantes hores esmerçades i quanta gent s’hi va involucrar al llarg de tots aquests anys! El referent perquè nasqués l’informatiu, a l’inici de la dècada dels vuitanta, va ser el descobriment de disset números publicats entre 1920 i 1921 d’un periòdic homònim. En aquells fulls hi vam trobar plasmades les inquietuds i les notícies d’aquells anys, i això ens va esperonar a fer quelcom similar. Ens semblava que deixar escrita la crònica d’un temps —com ha quedat reflectida en els cent noranta números editats— podia ser un repte que valorarien les generacions futures, tal com nosaltres vam valorar allò que es va pub...

Aquest migdia el president de la Generalitat de Catalunya, l'honorable Artur Mas i Gavarró, ha inaugurat el Casal d'Avis de la Riba. El president ha arribat cap dos quarts d'una a la plaça Major del poble i la comitiva que l'esperava, encapçalada pel sr. alcalde de la Riba Joan Lapuente i Lladó, s'ha dirigit a la casa de la Vila a on ha signat al llibre de visites. Després s'han dirigit cap al Casal d'Avis per a procedir a la seva inauguració.   Vista del Casal d'Avis de la Riba, és l'edifici granate.   Arribada del president al Casal d'Avis.    Descoberta d'una placa commemorativa de l'efemèride.  Hizada de la Senyera, amb el fons la muntanya del Puig de Marc, en aquests moments s'ha entonat el cant de la Senyera.  Discurs del sr. Alcalde de la Riba Joan Lapuente.  Discurs del molt honorable president Artur Mas.  Moments del discurs del president de Catalunya. Fotografia de final d'acte.

Espectacular fotografia aèria de la Riba. A la part superior dreta de la imatge es veu la llera del riu Brugent en el seu tram final, just abans de desembocar al Francolí als peus de la població. El Francolí apareix més o menys al centre, a la part inferior de la fotografia. Després de travessar l’Estret de la Riba, recull les aigües del Brugent i discorre pels peus del poble, obrint-se pas pel congost fins a sortir al Camp de Tarragona. En aquest minúscul i tortuós tros de territori hi convergeixen diverses vies de comunicació: La carretera C-240 de Salou a Ponts La via del tren de Lleida-Barcelona, que hi passa en paral·lel Els dos túnels de l’AVE que travessen el Puig Cabrer (en primer terme) i el Puig de Mar (en segon terme), en direcció a l’estació del Camp de Tarragona

La fabricació del paper als segles XVIII i XIX era un procés manual i dur. Es partia sobretot de draps vells, palla i espart, que es trinxaven gràcies a la força hidràulica. Les premses servien per escorrer l’aigua i també per a les darreres operacions d’embalatge del producte. El mall satinador, mogut també per la força de l’aigua, s’utilitzava per satinar el paper i deixar-lo fi, especialment el destí a l’escriptura. Des de l’obrador, situat a la planta baixa o al soterrani, s’havia de pujar el paper acabat de formar i encara humit fins als pisos superiors, anomenats miradors. Allà, mitjançant un sistema de cordes, s’estenien els fulls perquè s’assequessin. Tot aquest procés es va anar millorant amb la incorporació de nova maquinària que, a més d’augmentar la producció i la qualitat del paper, també reduïa les despeses de personal. Amb l’arribada de l’electricitat a principis del segle XX i la millora de les comunicacions, els vells molins hidràulics van anar desapareixent i van ...

Al número 4 de la Revista Catalana de Geografia  (octubre-novembre-desembre 1978), en un número especial dedicat a Josep Iglésies i Fort, es va publicar un treball molt interessant d’E.H.G. Dobby titulat Energia hidràulica i economia de la Riba (Catalunya, Espanya). Un cas excepcional de la indústria catalana . Aquest estudi havia estat publicat originalment l’octubre de 1937 a la revista nord-americana Economic Geography (Vol. 13, No. 4, pàgines 413-424). La revista Economic Geography va ser fundada l’any 1925 per la Clark University de Worcester, Massachusetts (Estats Units). Podeu consultar el text complet a través d’aquests enllaços: Versió a la Societat Catalana de Geografia Referència a JSTOR Cli queu per llegir el text complert

MOLINS HIDRÀULICS AL RIU BRUGENT El riu Brugent, des del seu naixement fins a l'aiguabarreig amb el Francolí als peus de la Riba, va ser aprofitat durant segles per moure molins paperers. L'abundància d'aigua i el desnivell del terreny van permetre instal·lar una successió de molins que aprofitaren la força hidràulica. Aquest itinerari us proposa conèixer els molins situats al llarg del Brugent, molts dels quals van tenir una activitat important durant els segles XVIII i XIX. Per començar el recorregut detallat dels molins del Brugent, cliqueu aquí: Per començar l'itinerari cliqueu aquí

EN EL RECORD LA FONT DEL MAS En la riuada del 10 d’octubre de 1994 vàrem perdre un patrimoni valuosíssim que mai es podrà valorar en la seva justa mesura. La Riba comptava amb indrets d’una gran bellesa, vora dels rius Brugent i Francolí, que convidaven al passeig i al gaudi d’uns moments de serenor a l’ombra d’arbres centenaris. Un d’aquests llocs que més trobo a faltar és la Font del Mas. Quants moments entranyables de les nostres vides guardava aquell indret que l’aigua ens arrabassà i que no s’ha tornat a reconstruir, tot i que la font primigènia continua rajant per les tres canelles. A l’estiu era un dels llocs més freqüentats per visitants que venien a passar-hi el jorn. A la plaça de la font hi havia uns vells plataners amb unes soques enormes i unes arrels que eixien per sobre el terra. La vella font, amb els incansables dolls rajant dia i nit, i la Font de la Cova, que l’entitat Amics de la Riba va adecentar amb tant d’encert, formaven un conjunt únic. Josep Iglésies, en...

Si voleu podem fer un tomb pel poble, entre fotografies antigues i mostrant-vos tal com és la Riba l'any 2008. Per fer el tomb cliqueu aquí

MOLINS HIDRÀULICS A LA RIBA I AL FRANCOLÍ Dins del poble de la Riba es van construir nombrosos molins paperers que aprofitaren el fort desnivell de la muntanya. L’aigua, canalitzada mitjançant sèquies i rescloses, baixava d’un molí a l’altre generant l’energia necessària per moure les rodes hidràuliques i les maces. Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, aquest sistema de molins en cascada va convertir la Riba en un dels centres paperers més importants de Catalunya. En aquest apartat trobareu informació sobre els molins situats: Dins del nucli urbà de la Riba A la vora del riu Francolí (dins o prop del terme municipal) Per conèixer l’itinerari detallat de cada molí, cliqueu aquí: Per començar l'itinerari cliqueu aquí

LES RIUADES La Riba, situada a l’aiguabarreig dels rius Brugent i Francolí, ha patit al llarg de la història diverses riuades importants. Els anys més recordats són 1792, 1850, 1874, 1930 i 1994, tot i que n’hi va haver d’altres de les quals no se’n conserven gaire dades. Aquestes avingudes sobtades van afectar especialment els molins i les construccions situades a prop dels rius, demostrant fins a quin punt l’aigua, que donava vida a la indústria paperera, també podia ser una amenaça. La riuada del 10 d’octubre de 1994 va ser especialment virulenta. Per primera vegada a la història es van poder filmar les imatges de la força de l’aigua quan els dos rius es junten als peus del poble. Per conèixer més detalls sobre les riuades de la Riba, cliqueu aquí: P er a més informació sobre RIUADES cliqueu aquí

Com a tots els pobles de Catalunya, la Riba també té una col·lecció de Goigs que es cantaven en les festes dedicades als seus patrons, copatrons i a la Mare de Déu de les dues ermites que hi havia dins el terme. El goig més antic del qual tenim notícia —tot i que no se n’ha trobat mai cap exemplar— són els que es cantaven a la Mare de Déu del Roser, venerada a l’ermita que hi havia hagut al final del carrer del Roser. En sabem l’existència gràcies a un article del llavors canonge Isidre Gomà i Tomàs publicat al Brugent número 6 de l’any 1920, titulat «De l’aigua, que Déu ens dó». Hi escrivia el següent: «El ribatà que escriu aquestes ratlles posseeix un gravat al coure, del segle XVIII, que servia per a la impressió dels Goigs de la Mare de Déu del Roser, quina Santa Imatge es venerava a l’ermita que hi havia on hi ha avui el carrer del Roser. En aquesta tauleta, d’uns vuit per catorze centímetres, s’hi veu reproduït el poble, amb pocs edificis, dos o tres saltants d’aigua, amb les ...

Josep Serra i Farré, va nèixer a la Riba el 26 de desembre de 1868. Gran patriotra ribetà, es va estimar el seu poble tota la vida, i en el seu testament deixà ben manifest l'amor que sentia per la Riba. Es va casar el 19 de març de 1891 amb Concepció Hermano, el matrimoni va tenir una filla que se'ls va morir de ben petita. El 15 de desembre de 1921, Serra fou nomenat Fill Predilecte de la Riba. En Josep Serra va morir el 8 de gener de 1945 i fou enterrat en el cementiri Nou de Montjuïc. El dia 7 de gener de 1995, les seves despulles, juntament, amb les de la seva família van ser portades a la Riba, des de Barcelona, per ser enterrades al nostre cementiri on reposen des d'aquell dia. Aquest acte fou en ocasió del 50è aniversari de la seva mort. Per a més informació sobre la seva vida i obra podeu clicar sobre aquest vincle: Per a més informació sobre JOSEP SERRA cliqueu aquí

Isidre Gomà i Tomàs ( la Riba , Alt Camp 1869 - Toledo 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català. Fou el cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista. Biografia Va néixer en un ambient benestant. Va realitzar els seus estudis eclesiàstics als seminaris de Montblanc i Tarragona i després a València, on es doctorà en Filosofia, Dret Canònic i Teologia. Ordenat sacerdot el juny de 1895, ocupa el seu ministeri a Valls i Montbrió del Camp, per bé que la seva labor parroquial s'aturà quan el designaren professor del seminari de Tarragona. Després deixà la direcció del seminari i, nomenat canonge doctoral de la seu tarragonina, es consagrà preferentment al conreu de l'oratòria sagrada, en la quual va destacar com un dels conferenciants més eloqüents de la seva època. La major part de les conferències dictades en congressos i commemoracions catòliques van ser recopilades i van inspirar la redacció de nombroses obre...