POSTAL LA FONT DEL MAS



HOMENATGE ALS ESTIUEJANTS DE LA RIBA


   M’ha arribat a les mans aquesta bonica postal de la Riba circulada, com en diuen en l’argot del col·leccionisme, l’11 de setembre de l’any 1957 i on es pot veure l’esplendor de la font del Mas.

   Ara que no la tenim, quan la trobem a faltar!

   A la font del Mas molts anys enrere l’últim dia de la Festa Major d’estiu, conegut com el dia del Gos, els veïns hi anaven amb el dinar i s’hi passaven tot el dia. Durant molts anys hi passejaren les mares amb els fills, hi anaven els enamorats, els avis, els joves...

   Tornarem a gaudir algun dia d’aquest racó de la Riba tant entranyable i deliciós com era la font del Mas?

   Amb aquesta postal vull homenatjar a tots els estiuejants que els anys 1950-1960-1970, principalment aquests anys, omplien la Riba els estius i li donaven molta vida. Totes els fills de la Riba que hem viscut aquell ambient d’estiu amb els voltants de la plaça Major ple de gent, el carrer de la Font, la costa Baixa on hi havia la Residència, a cal Felip i a les moltes cases del poble on posaven aquests forasters, que acabàvem coneixent-los i tractant-los a tots i molts d’ells repetien cada any. D’aquells però, alguns, pocs, han continuat venint i inclús si han quedat a viure a la Riba, aquests estiuejants que continuen redoblat el meu homenatge.

Tornant a la postal que m’ha fet venir bonics records del passat, vull compartir les paraules d’aquells que el seu dia varen passar l'estiu entre nosaltres:

   “Estimats consogres i demés família, vos escrivim des de la Riba, un poble molt bonic, que està ple de fonts. Rebeu molts records de tots nosaltres i molts petons de la petita. Ferran i Margarides”

   La postal anava dirigida al carrer Vallespir de Barcelona.

   Faig una crida a tothom que, llegint aquestes ratlles, sigui del lloc on sigui, tingui alguna postal que va rebre de la Riba, aquells anys perquè algun parent hi va passar uns dies, ens les vulgui compartir amb tots nosaltres, jo amb molt de gust les aniré penjant al meu bloc.

  Feu que algú us les escanegi, algun fill o nét, amb resolució tant pel davant com pel darrera i me les feu arribar al següent correu:  estiulariba@gmail.com

Animeu-vos a participar! 

Per veure més postals

Fotografia aèria de la Riba


Espectacular fotografia aèria de la Riba. A la part superior dreta de la fotografia hi ha la llera del riu Brugent, en el seu tram final, que als peus de la població es dóna al Francolí. Aquest riu apareix a la fotografia més o menys al centre, part inferior i després de travessar l'Estret de la Riba, recull les aigües del Brugent i discorre pels peus de la població obrint-se pas pel congost de la Riba fins a sortir al Camp de Tarragona. En aquest minúscul i turtuós tros de territori hi ha diverses vies de comunicació. La carretera C-240 de Salou a Pons, paral·lel hi passa la via del tren de Lleida - Barcelona i ara també, si entrelluquen els dos túnels de l'Ave que travessen el Puig Cabrer (primer terme) i el Puig de Mar (segon terme) direcció a l'estació del Camp de Tarragona.

Fabricació del paper en els segles XVIII i XIX


Una lectura interessant



Al número 4 de la Revista Catalana de Geografia (octubre-novembre-desembre 1978), en un número especial dedicat a Josep Iglésies i Fort, publicaren un treball, molt interessant, de E.H.G. DOBBY amb el títol Energia hidràulica i economia de la Riba (Catalunya, Espanya). Un cas excepcional de la indústria catalana; publicat l'octubre de 1937 a la revista nord-americana "Economic Geography". http://scg.iec.cat/Scg7/Scg71D/C71D0122.htm
La revista Economic Geography va ser fundada l'any 1925 per la Clark University de Worcester, Massachusetts (USA), i el referit treball va ser publicat al Vol. 13, No. 4 (Oct., 1937), pp. 413-424. http://www.jstor.org/pss/141588

Cap comentari:

MOLINS HIDRÀULICS AL RIU BRUGENT



Us proposo un recorregut pel riu Brugent, tot descobrint l'activitat industrial que va tenir anys enrera.

Un poble curull de fonts

EN EL RECORD LA FONT DEL MAS
En la riuada del 10 d'octubre de 1994, vàrem perdre un patrimoni valuosíssim que mai es podrà valorar en la seva justa mesura. La Riba comptava amb indrets d'una gran bellesa, vora dels rius Brugent i Francolí, que convidaven al passeig i al gaudi d'uns moments de serenor a l'ombra d'arbres centenaris. Un d'aquests llocs que més trobo a faltar és la font del Mas. Quants moments entranyables de les nostres vides guardava aquell indret que l'aigua ens arrabassà i no s'ha tornat a reconstruir, tot i que la font primigènia continua rajant per les tres canelles. A l'estiu era un dels llocs més freqüentats per visitants que venien a passar-hi el jorn. A la plaça de la font hi havia un vells plataners amb unes soques enormes i unes arrels que eixien per sobre el terra. La vella font amb els incansables dolls rajant dia i nit i la font de la Cova que l'entitat Amics de la Riba, amb tant d'encert hi va adecentar. Josep Iglésies en el seu llibre sobre els noms de lloc, publicat l'any 1953, a la pàgines 25 i 27 ens diu: "Avui caldria dir Fonts del Mas. Fa una trentena d'anys, el lloc era un joncar, immediat al riu Brugent. Hom sabia que l'aigua brollava per diversos indrets, però no era recollida. L'any 1929, l'entitat "Foment del poble de la Riba", va conduir-la i va construir una pica amb tres magnífics dolls i una placeta. L'any 1950 l'entitat "Amics de la Riba" va urbanitzat l'indret i, a més dels tres dolls anteriors, va disposar unes altres tres fonts independents." "La font de la Cova al grup de dolls de la font del Mas. S'independitza de les altres per rajar dins d'una balma, a la qual es davalla per uns graons. Bellament apariada amb bancs per l'entitat [Amics de la Riba]." Per accedir venint del poble, si hi havia una crescuda del riu s'havien d'utilitzar les passeres, que també son retingudes en les nostres memòries, potser perquè de petits les passàvem i tornàvem a passar tot jugant, encara que l'aigua del riu fos minsa. Immediatament al davant de les passeres hi havia el formós toll de la font del Mas, piscina natural en els dies caniculars d'estiu. En les fresques aigües d'aquest toll aprenguérem molts infants a nedar. També molt a prop del toll hi havia la pedra Relliscosa on els més menuts i gaudíem d'un tobogan natural que era la nostra distracció. Tot plegat un conjunt que caldria tornar a recuperar, tot urbanitzant-lo com s'havia fet en altres temps i de segur que aviat tornaria a ser freqüentat per la gent que li agrada de gaudir d'una agradable passejada per la natura.

                          Cliqueu per més informació

Un tomb pel poble.

Si voleu podem fer un tomb pel poble, entre fotografies antigues i mostrant-vos tal com és la Riba l'any 2008.

MOLINS HIDRÀULICS A LA RIBA I AL FRANCOLÍ



Dins del poble de la Riba s'hi bastiren molins paperers moguts per la força hidràulica aprofitant el desnivell que presenta la vessant de la muntanya on està construït el poble. En aquest apartat podreu conèixer tots el que s'hi construïren durant els segles XVIII, XIX i començaments del XX. També detallo tots els que es construïren a la vora del Francolí a prop o dins del seu terme.

LES RIUADES


Els anys 1792, 1850, 1874, 1930 i 1994, a part d'altres que no se'n sap cap dada, són anys que la Riba sempre recordarà per haver patit riuades dels rius Brugent i Francolí.
En l'última de 1994, per primera vegada en la història, hi ha filmacions que fan palès la virulència que agafen les aigües als peus de la Riba quan s'ajunten els dos rius.

Els Goigs a la Riba


Com a tots els pobles de Catalunya, la Riba també té una col·lecció de Goigs que es cantaven en les festes als seus patrons, copatrons i a la Mare de Déu en les dues ermites que comptà dins el seu terme.
El Goig més antic que en tenim notícia i que no hem pogut trobar mai cap exemplar foren els Goigs que es cantaven a la Mare de Déu del Roser, que es venerava a l'ermita que hi havia hagut al final del carrer del Roser de la Riba. I en sabem notícies de la seva existència perquè en el Brugent número 6 de l'any 1920, el llavors canonge Isidre Gomà i Tomàs, en l'article De l'aigua, que Deu ens dó escribia el següent paràgraf: "El ribatá qu'escriu aquestes ratlles posseeix un grabat al coure, del sigle XVIII, que servía per a l'impresió dels Goig de la Mare de Deu del Roser, quina Santa Imatge's venerava a l'ermita que hi havia ont hi ha avui el carrer del Roser. En aquesta tauleta, d'uns vuit per catorce centímetres, s'hi veu reproduit el poble, amb pocs edificis, dos o tres saltants d'aigua, amb les primitives i petites rodes hidráuliques, tot enclavat en mitj d'arbreda representativa dels boscos caracteristics de la pintoresca conca del Brugent."

Tampoc sabem si ni hagueren a d'altres sants en el llarg del segles XVIII i XIX.
Els primers que coneixem daten de mitjans del segle XX i són els següents:

Goigs en lloança de Sant Abdon i Sant Senén, mártirs i patrons de La Riba. 1a. edició gener de 1958. Torrell de Reus, editor. Lletra de Mn. Ramon Muntanyola. Música J. Vidal i Sastre.
Els goig de la Mare de Déu de La Gràcia, venerada an l'ermita del seu nom, al poble de La Riba.
1a. edició agost 1958. Torrell de Reus, editor. Lletra de Mn. Ramon Muntanyola. Música de Mn. Sebastià Rué, Prev.
Goigs al gloriós pare Sant Nicolau, Bisbe de Mira, patró de La Riba. Edició commemorativa del Bicentenari de l'església i campanar. Edita: Gogistes de Tarragona, desembre 1991. Lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat. Música del Pare Robert de la Riba, caputxí. Dibuix P. Oriol Ma. Diví O.S.B.
Goigs a la Mare de Déu de la Gràcia, venerada a la Parròquia de la Riba. Gogistes Tarragonins núm. 558, any de 1997. Lletra de Mn. Ramon Muntanyola. Música de Mn. Sebastià Rué, Prev.
Dibuix Joan Artigues i Roig.

Hi ha una pàgina molt interessant sobre els Goigs de l'Alt Camp que recomano de visitar-la.

BIOGRAFIES

A continuació aniré publicant les notícies biogràfiques de persones de la Riba o vinculades al poble, que han sobresortit en l'àmbit de la seva professió i que han contribuït a divulgar el nom de la Riba arreu.

JOSEP SERRA i FARRÉ, FILL PREDILECTE DE LA RIBA

Josep Serra i Farré, va nèixer a la Riba el 26 de desembre de 1868. Gran patriotra ribetà, es va estimar el seu poble tota la vida, i en el seu testament deixà ben manifest l'amor que sentia per la Riba.
Es va casar el 19 de març de 1891 amb Concepció Hermano, el matrimoni va tenir una filla que se'ls va morir de ben petita.
El 15 de desembre de 1921, Serra fou nomenat Fill Predilecte de la Riba. En Josep Serra va morir el 8 de gener de 1945 i fou enterrat en el cementiri Nou de Montjuïc. El dia 7 de gener de 1995, les seves despulles, juntament, amb les de la seva família van ser portades a la Riba, des de Barcelona, per ser enterrades al nostre cementiri on reposen des d'aquell dia. Aquest acte fou en ocasió del 50è aniversari de la seva mort. Per a més informació sobre la seva vida i obra podeu clicar sobre aquest vincle:

ISIDRE GOMÀ i TOMÀS

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català. Fou el cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista.

Biografia

Va néixer en un ambient benestant. Va realitzar els seus estudis eclesiàstics als seminaris de Montblanc i Tarragona i després a València, on es doctorà en Filosofia, Dret Canònic i Teologia. Ordenat sacerdot el juny de 1895, ocupa el seu ministeri a Valls i Montbrió del Camp, per bé que la seva labor parroquial s'aturà quan el designaren professor del seminari de Tarragona. Després deixà la direcció del seminari i, nomenat canonge doctoral de la seu tarragonina, es consagrà preferentment al conreu de l'oratòria sagrada, en la quual va destacar com un dels conferenciants més eloqüents de la seva època. La major part de les conferències dictades en congressos i commemoracions catòliques van ser recopilades i van inspirar la redacció de nombroses obres, en les quals es palesa una àmplia, profunda i ben vertebrada cultura religiosa i profana. La fonamentació en els grans filòsofs i teòlegs cristians i l'influx d'autors francesos fidels a la doctrina de l'Església (especialment Pierre Batiffol, director d'Institut Catòlic de Tolosa de Llenguadoc) enquadren la seva formació intel·lectual.

Fou elevat a la mitra de Tarassona el 1927, quan les relacions entre la Dictadura de Primo de Rivera i el clergat català estaven sotmeses a dures proves. El juliol de 1933 fou nomenat arquebisbe de Toledo, vacant per la dimissió del cardenal Segura. Malgrat les dificultats del moment, en l'acompliment de la seva tasca va contar amb el vist-i-plau d'extensos cercles del moderantisme republicà, però sense que el seu inalterable acatament al poder legítimament constituït impedís una enèrgica repulsa contra qualsevol ingerència o extralimitació de la potestat civil en el camp eclesiàstic. Aquesta línia de conducta a conformaria igualment la seva difícil i arriscada actuació durant la guerra civil espanyola de 1936. La seva intervenció va ser decisiva per al reconeixement per par de la Santa Seu del govern presidit pel general Franco i també el 1937 va redactar, coneixedor dels assassinats de bisbes i sacerdots en la zona republicana, la "Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España" [1] que defensava el Movimiento Nacional. No aconseguí que la signés el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, amb el qual tanmateix tingué respectuoses relacions personals, especialment quan coïncidiren al conclave de 1939 que elegí el papa Pius XII. Havia justificat teològicament, això sí, la guerra civil i havia donar la seva aprovació a que fos anomenada "croada". S'adreçà públicament al lehendakari José Antonio Aguirre per excusar l'afusellament de capellans bascs pels franquistes.

Això no va impedir que tots els intents totalitaris empresos durant la contesa trobessin en Gomá un resolt impugnador. La defensa dels que considerava drets de l'Església, la llibertat de premsa, d'associació, d'ensenyament, la dignitat humana, en fi, van tenir en ell un indomable paladí. Morí cinc anys després d'haver obtingut de Pius XI la porpra cardenalícia (el 19 de desembre de 1935 el creà cardenal del títol de San Pietro in Montorio). Mèrit seu entre uns altres és haver difós àmpliament a Espanya la lectura del Nou Testament, sobretot els Evangelis concordats.

Obres


* El Evangelio explicado, 5 ed. Barcelona 1955
* La familia según el Derecho natural y cristiano, 6 ed. Barcelona 1952
* Jesucristo Redentor, Barcelona 1931
* Santo Tomás de Aquino, Época, personalidad, espíritu, Barcelona 1924
* El matrimonio cristiano y la «Casti connubii», 4 ed. Barcelona 1951
* La Biblia y la predicación, 2 ed. Barcelona 1950
* La Eucaristía y la vida cristiana, 2 ed. Barcelona 1934
* El Nuevo Salterio del Breviario Romano, 2 ed. Barcelona 1949
* Las modas y el lujo, Barcelona 1912
* Pastorales de la guerra de España, Madrid 1955
* María. Madre y Señora; María Santísima (póstuma), etc.

Extret de Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure. Premeu aquí: Viquipèdia Isidre Gomà

Per a més informació sobre ISIDRE GOMÀ premeu aquí

ISIDRE GOMÀ i CIVIT

Isidre Gomà i Civit
la Riba, Alt Camp, 1917 - Barcelona, 2000

Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948), professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967), fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952). És autor d'un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (1966 i 1976) i d'un comentari al Magnificat (1982). Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988).

JOSEP IGLÉSIES i FORT, VA ESTAR MOLT VINCULAT A LA RIBA

Josep Iglésies i Fort, fou un geògraf i historiador català que va néixer a Reus el 1902. Militant catalanista des de la joventut. Va estudiar dret i va dirigir la fabrica familiar a La Riba. El 1918 es va traslladar a Barcelona i durant la Generalitat republicana va col·laborar amb Palestra i en l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola organitzà a casa seva lectures poètiques clandestines entre 1946 i 1952.

Com investigador va publicar els cens de població de moltes èpoques i va fer treballs de geografia agrícola i d'història, especialment de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a Terra Alta. Fou secretari de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Barcelona el 1986.

Algunes de les seves obres:

* Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (1929)

* Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934)

* La terra d'en Gallarí (1932)

* La gerra d'ossos (1949)

* Siurana (1960)

* La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (1966)

* El cens del comte de Floridablanca (1969-70)

* Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974)

* Geografia de Catalunya (1960-1974)

* La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (1968)

* Enciclopèdia de l'excursionisme (1964-1965)

* L'aiguat de Santa Tecla (1971)

* Capta de fantasies (1976),

Extret de Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure. Premeu aquí: Viquipèdia Josep Iglésies

Per a més informació sobre JOSEP IGLÉSIES premeu aquí

JOAN MORA i ADSARÀ



Industrial tintorer, polític i sindicalista. 

La Riba, 16 de juliol de 1875 - Sabadell, 1949


EVARIST ESCUDÉ, L'EVARIST DE LA RIBA


L'Evarist Escudé i Ribera va néixer el 5 de gener de 1916 al barri de Sants de Barcelona. Des de petit estigué vinculat amb el poble de la Riba, que segons sentíem dir, per ell mateix, el poble li havia tornat la vida, ja què en aquell temps de vailet, no gaudia de bona salut.
Aquest guariment que prodrigaren els nostres aires i les aigues del Brugent, li dotaren d'una estimació, tan gran vers la Riba, que el va acompanyar tota la seva vida.
Va formar part de diverses entitats, de moltes activitats, entusiasta en qualsevol cosa que feia per la Riba, li fou reconegut pel nostre poble nomenat-l’ho Fill Adoptiu el 17 de març de 1988.
L’Evarist va morir, a Barcelona, el 22 de febrer de l’any 2000.


FRA IGNASI CARBÓ I FLORENSA


FERRAN GOMÀ i BORONAT



En Ferran Gomà va néixer a la Riba l'any 1906. Fou un pintor autodidacte que treballà diferents camps dins de l'impressionisme, paisatge, bodegó, figura, interior, etc. L'any 1940 feia la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, va continuar fent-ho a diferents llocs i figurant a les Nacionals de Madrid i Barcelona. La seva obra és present en alguns museus espanyols i també a col·leccions particulars d'Amèrica. Ferran Gomà no va oblidar mai el seu poble nadiu i va portar els nostres paratges per arreu, com a homenatge de l'estimació que li tenia. Va morir l'any 2004.

PARE ROBERT DE LA RIBA, FILL PREDILECTE


PARE ROBERT DE LA RIBA (1912-1999) Caputxí, músic i fotògraf, que de seglar es deia Joan Sans i Balsells, nascut a La Riba de l’Alt Camp (Tarragona) el 5 de febrer de l’any 1912. El 1922 va iniciar estudis musicals a l’Escolania de la Mare de Déu de Pompeia i, ben aviat, quedà impressionat per l’orgue del Santuari. L’1 de novembre de 1935 fou ordenat sacerdot a Sarrià, de mans del Cardenal Vidal i Barraquer. L’any 1942 va inaugurar l’orgue de Pompeia que s’havia desmuntat i guardat a causa de la guerra civil.

Entre 1946 i 1970 estigué al capdavant de la Capella de Música i l’Escolania de Pompeia i, amb iniciatives com les “Audicions sacres”, va convertir el Santuari en centre referent de la vida musical barcelonina. Com a organista, va oferir més de 400 concerts tant des de Pompeia com a diversos indrets de Catalunya, l’estat espanyol, Europa i Llatinoamerica. Va excel.lir, també, com a compositor i, en un altre ordre de coses, com a fotògraf. Va morir el 19 de febrer de 1999.

L’any 1996 fou guardonat amb la Medalla d’Honor de la vila de Gràcia a títol individual i el 1998 un grup d’amics seus fundaren l’Associació Fotogràfica de Gràcia Robert de la Riba amb seu al carrer Encarnació, 35.
Extret de Graciapèdia, l'enciclopèdia lliure de la vila de Gràcia. Graciapèdia

MATY MONT


La MATY MONT, Matilde Moncusí i Peyrí (Artista de varietés) Sabadell 1919 - 1973. Era filla del ribetà Josep Moncusí i Gené i de Rosa Peyri i Pujol.

JESÚS MONCUSÍ, UN PERRUQUER DEL CINEMA

Jesús Moncusí i Vallverdú (1947-1996), fill de la Riba, va treballar de la mà del millors directors, actors i actrius de tot l’estat espanyol, durant els deu últims anys, de la seva vida, en els quals es va obrir pas en el món de la perruqueria en el cinema. Va plasmar en moltíssimes instantànies els pentinats que va realitzar als actors i actrius més famosos d’Espanya, molt d'aquest material està dipositat a la nostra biblioteca per donació de la mare del Jesús la Maria Moncusí. Fotografies que plasmen el dia a dia darrere la càmera amb cares tan conegudes com: Victòria Abril, Charo López, Pastora Vega, Antoni Banderas, Carmen Maura, Bibi Andersen, Loles Leon, Pedro Almodovar, Àlex Casanova, Miguel Bosé, Paco Rabal i molts més. Va ser nominat sis vegades als premis Goya i l'última poc abans del seu traspàs per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto del director Agustín Díaz Yanes.

JOAN MARONDA, UN ARTESÀ QUE TREBALLA L'ÒS DE VEDELLA.

En Joan Maronda, que va néixer a Vilaverd, es veí de la Riba des de que es va casar. Durant anys va regentar la carnisseria del poble, junt amb la seva esposa Maria Martínez. Des de la seva jubilació fa peces d’artesania amb ossos de vedella. En la fotografia es pot veure la façana del Museu Biblioteca Josep Serra i Farré, feta amb aquesta tècnica.

El Joan m'ha convidat moltes vegades a veure els treballs artístics que fa i que té curosament exposats en una habitació de la seva casa a tocar de la plaça Major.

En aquesta altre fotografia se’l pot veure en ple procés artesà treballant l’ós de la vedella.

UNA VELLA BOTIGA DE QUEVIURES, CAL MARIQUILDO

Més informació »

HEM PERDUT PER SEMPRE MÉS L'ÚLTIM TRULL D'OLI

Més informació »

EL 1r RIBETÀ, DOCUMENTAT, QUE ES VA FER UN RETRAT

Fra Ignasi Carbó i Florensa (la Riba 1810, Palau d'Anglesola 1852), en un dietari, manuscrit, dels seus viatges que es conserva al Museu-Biblioteca Josep Serra i Farré, a la pàgina 34 hi podem llegir:

Roma "Día 14 (de novembre de 1846) hermosísimo día – He oficiado en esta casa, aplicando la misa por los difuntos hermanos de la orden, que hoy era el día del aniversario. Por la tarde he ido vestido de Monje a la calle dei Pontifici y me he hecho retratar con hábito de Monje, al Degarrotipo; me ha costado un duro y dos Real.Von (reals de velló)".

Més informació »

LA TEULADA DEL MUSEU BIBLIOTECA S'ENSORRÀ EL 12 DE SETEMBRE DE 1954

Més informació »

INAUGURACIÓ MUSEU-BIBLIOTECA JOSEP SERRA i FARRÉ

 
Més informació »

EX-LIBRIS DE L'AJUNTAMENT DE LA RIBA



L'Ajuntament de la Riba va editar aquest ex-libris. No en se la data ni l'autor del dibuix. En ell hi ha elements al·legòrics a la indústria del paper.

L'ERA DEL ROIG

Més informació »

Una de les primeres màquines de paper de la Riba

 
Més informació »

La roda hidràulica del molí de ca la Viuda

 
Més informació »

Retaule barroc, desaparegut l'any 1936

 
Més informació »

La Riba, portada de La Vanguardia l'any 1931

El 14 d'agost de 1931 el suplement, de La Vanguardia, Notas gráficas - cuatro páginas publicava a la portada aquesta fotografia del carrer de Prades de la Riba. A la fotografia hi apareixen la família Figueres, dels quals actualment no hi ha cap descendent vivint al poble. En la fotografia el pare de família està assegut al portal de la casa mentre està teixint el seient d'una cadira i la seva dona guaita a la finestra. La fotografia portava el següent peu: Típico rincón de La Riba (Tarragona)

Subscriure's a: Missatges (Atom)