Pere Calmet i Pujol - Enginyer

Interior del taller mecànic de cal Calmet a la Riba

Pere Calmet i Pujol i el taller de construcció de maquinària de cal Calmet

Pere Calmet i Pujol, casat amb Mª Àngels Just i Borràs, tenia el taller de cal Calmet. Segons explicava la seva neta Maria Sarró i Calmet, al taller es fabricava maquinària: els enginyers industrials li portaven els projectes i ell s’encarregava de construir-los.

El matrimoni va tenir set fills. L’hereu va ser Pere Calmet i Just, nascut a la Riba el 27 de setembre de 1881. Va estudiar la carrera d’enginyer industrial i va continuar el negoci familiar del taller de construcció de maquinària de cal Calmet.

Pere Calmet i Just es va casar l’any 1916 amb Dolors Sarró i Brufau, de Barberà de la Conca. Van tenir 4 fills, la Mª Dolors nascuda el 1918, la Lluisa al 1920, la Roser al 1926 i Pere Calmet i Sarró fill pòstum nat el 1927.

Va morir molt jove, el 20 de març de 1927, a l’edat de 45 anys. No va arribar a conèixer el seu últim fill, que va néixer uns mesos després de la seva mort. Amb el seu traspàs es va truncar una carrera d’èxit i, al cap de poc temps, el taller es va tancar. La Vanguardia del 26 de març de 1927 publicava la nota del seu traspàs i destacava que a l’enterrament hi havia assistit molta gent i que, com a cap de dol, hi anava l’Ajuntament, ja que en aquell moment ocupava el càrrec de tinent d’alcalde de la Riba.

Dades sobre l’enginyer Pere Calmet i Just

En el programa de la Festa Major de l’any 1919 s’esmenta que era vicepresident de la Junta Directiva de la societat “Foment del Poble de la Riba”.

L’any 1925, sota les sigles P.C.J., va escriure unes paraules al programa de la Festa Major. Hi defensava el caràcter industrial del poble i advertia que, sense la indústria, la Riba quedaria només com un lloc d’estiueig, bonic però sense vida pròpia durant la major part de l’any. També hi parlava de l’entitat Foment de la Riba, nascuda del patriotisme dels fills del poble. Segons ell, aquesta associació no només impulsava obres materials (carrers, places i fonts), sinó també iniciatives culturals i de caràcter social, especialment l’ajut als obrers malalts.

En el mateix programa consta que era president de les Aigües Potables de la Riba, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i propietari d’un taller de construcció de màquines de totes classes.

A la publicitat d’aquell programa hi trobem aquesta referència:

«Tallers de Construcció i Reparació de Maquinària en general – Construcció de maquinària per a la fabricació de Llumins – Maquinària en general per a la Fabricació de paper – Construcció de turbines hidràuliques – Estirat i esmerilat de cilindres per a fàbriques de Farines – Pere Calmet, Enginyer industrial.»

Màquina de llumins

Pel que fa a la construcció de maquinària per a la fabricació de llumins, el fill de Manuel del Barrio, de Montblanc, explicava que el seu pare havia treballat al taller del Calmet de la Riba. De jove van muntar al port de Barcelona una màquina de llumins fabricada a la Riba, la van provar davant d’un client cubà i, un cop comprovat el seu bon funcionament, la van desmuntar i va marxar cap a Cuba. El seu nét, Jaume Barrios, afegeix que en aquell moment l’avi es deia Manuel del Barrio Bardia (anys més tard es va canviar el cognom per Barrios). El taller Barrios de Montblanc data del 9 de maig de 1925, segons les revistes de l’època, tot i que té constància que ja feia feines anys abans.

En el llibre Història de l’Espluga de Francolí – El segle XX – Volum IV (pàg. 27), de Jordi Roca i Armengol, es llegeix que la construcció de la bodega del celler cooperatiu de l’Espluga de Francolí va ser dirigida per ell:

«El pressupost de l’obra era de 94.870 pessetes. L’arquitecte fou Pere Domènech i Roura, l’enginyer Père Calmet i el contractista d’obres Pau Bartolí de Reus…»

Segurament un dels treballs més importants que va realitzar va ser el projecte de construcció del pantà del riu Brugent. Aquest projecte, gràcies a la donació dels nets de Pere Calmet, es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, on es pot consultar.

La màquina de carquinyolis del Farré Gamell

Talladora de carquinyolis


A la pastisseria Farré Gamell de l’Espluga de Francolí es conserva una talladora de carquinyolis fabricada, a principis del segle XX, per l’enginyer Pere Calmet i Just. Actualment (2026) encara està en funcionament.

La família Farré explica que en aquell temps tenien un forn que se’ls havia quedat petit i van decidir construir-ne un de més gran, on hi cabien molts més carquinyolis. Els va sorgir, però, un problema: el carquinyoli s’ha de tallar abans no es refredi, i amb l’augment de producció no donaven l’abast a tallar-los a temps.

Sabien que a la Riba hi havia una indústria auxiliar dedicada a la construcció i reparació de maquinària per a la fabricació de paper. Per això es van posar en contacte amb el taller de l’enginyer Pere Calmet i Just i li van encarregar una màquina de tallar carquinyolis.

Pere Calmet la va dissenyar i construir. La van pujar en carro des de la Riba fins a l’Espluga. Els Farré la van provar i la van tornar a la Riba perquè el mecànic hi fes els ajustaments necessaris. Aquest anar i tornar es va repetir alguna vegada més fins que la talladora va quedar a punt. Avui dia encara funciona a ple rendiment.

La màquina disposa d’una maneta que permet fer-la funcionar manualment en cas de tall de corrent elèctric. Fa uns anys s’hi van afegir unes proteccions d’acer inoxidable per complir les mesures actuals de seguretat, i alguna altra petita modificació, però en essència es conserva tal com va ser dissenyada i continua tallant els carquinyolis un cop sortits del forn. A la màquina hi ha una etiqueta amb el nom del fabricant.

Placa a la talladora de carquinyolis